Us deixo el comentari d'una lectora que ens arriba via facebook:
Bé, ja he acabat de llegar el llibre de l'Arnau Vaillant –LA NOIA QUE FEIA PAPALLONES D’ORIGAMI
Dir-te Arnau, que amb el teu llibre m’ha passat quelcom que no m`havia passat mai fins ara: mai fins ara m’havia aturat tan aviat en un llibre que m’agradés tant, va ser cap al final del segon capítol, i em vaig aturar sí.
I vaig deixar de llegir-lo fins que em veiés capaç de poder digerir tot el sentiment , tota l’emoció, tota la duresa de una situació tan real i tan ben explicada . Històries d'altra banda tan habituals avui en dia, però no per això ni menys dramàtiques ni menys dures, que tu relates d'una manera tan propera i (ara ja ho sé) tan teva.
Vaig trigar cinc dies a poder reprendre la lectura, vaig pensar torna a llegir i a veure que passa.
I així ho vaig fer; vaig tornar a llegir el segon capítol i els següents. Llavors em passava al reves ja no podia parar, cada pàgina era un nou descobriment ple d'amor, misteri, màgia i bellesa.
Vaig començar a llegir amb il-lusió i una mica d’ escepticisme, si més no, no en tenia cap referencia. Avui el recomano a tothom!
Però anem amb compte, a tothom que entengui de màgia, amor, misteri i tendresa…
Moltes gràcies per les teves paraules, Maite Fusté.
No cal dir que tots els que hagueu llegit el llibre podeu fer el vostre comentari al bloc o a la pàgina Facebook.